3 - 25 de febrer, 2016
For those who missed COUNTERPOINT at cc Sant Martí, now you have a new chance at Casa Sagnier.
February 3 - 25, 2016
CONTRAPUNT és un duel fotogràfic amistós al voltant de la quotidiniatitat que ens envolta, i que reflexiona sobre la visió personal que cadascú projecta sobre la mateixa, alterant-la d’alguna manera. Un petit catàleg dels objectes que poblen el nostre entorn més proper, triats a l’atzar (un dau, un llevataps, un llapis, una pinta, un CD, una cadira, unes espelmes, una fulla de paper, etc...), són analitzats des de dos punts de vista ben diferents i sota dos marcs conceptuals i personals particulars, ressaltant ara frivolitat, ara bellesa, ara empatia, i fins i tot dramatisme i passió.
CONTRAPUNT invita a considerar la diversitat de racons
de la nostra percepció, les mirades múltiples i a reflexionar sobre cóm el mon
objectiu és viscut des de la més íntima de les subjectivitats. El resultat
d’aquesta doble mirada mostra, com un fet absolutament meravellós, els acords
tàcits sobre l’arquitectura del mon en el que vivim i que suporten l’entramat
de la convivència i les relacions interpersonals. Sorprenentment, aquest
consens deriva de la convergència
aparentment impossible d’un ventall molt ampli d’interpretacions personals de
la realitat.
Fernando Represa https://fernandorepresa.
Toni Villaverde http://fototonivillaverde.
Objeto y Sujeto: “El
autorretrato siempre ha sido el formato fotográfico más cómodo. La conexión
entre tus ideas y tu expresión es directa y sin intermediarios, dejando que la
creación y la experimentación fluyan en su máxima expresión. La belleza no es
importante, el rostro y el cuerpo tan solo son lienzos en los que se plasman de
manera efímera una idea, por eso necesitamos la ayuda de la fotografía. Los
rostros que aquí se nos muestran son las fachadas de diferentes religiones,
despojadas ya de mitos y leyendas, alejadas de la idealización que provoca el
paso del tiempo, canalizadas a través de objetos de uso diario, una religión
cotidiana que revive el pasado, un misticismo adaptado a nuestros días, una
visión oscura y cruda, que no deja de tener el pequeño guiño de humor al ver
alterada nuestra rutina.”
Fernando
Objecte i acció:
“Els objectes envaeixen i ocupen part del nostre espai vital, en una
convivència més propera i íntima de la que normalment en som conscients. Cóm
aquesta convivència imposada ens afecta? Cóm dialoguem amb els objectes que
orbiten en el nostre entorn més proper? Cóm, aquestes entitats ara amables ara
diabòliques, defineixen el nostre destí ? La fotografia onírica de interfícies
permet dramatitzar aquestes relacions desequilibrades i exorcitzar, per
finalment acceptar, un destí compartit i convergent de creador (humans) i
creació (objectes).”
Toni
