INMIRADES VA A BARCELONA. IN-LOOKING GOES TO BARCELONA

INMIRADES va a Barcelona, i en una primera escala estarà a FORT PIENC (http://www.fortpienc.org/exposicions/sala-dexposicions/inmirades/).

Esteu tots convidats a la inaguració (12 de febrer), i a l'activitat 100+1 INMIRADES (on TU TAMBÉ pots INMIRAR), el 18 de gener.

IN-LOOKING goes to FORT PIENC, as a first stage of a circuit in Barcelona. (http://www.fortpienc.org/exposicions/sala-dexposicions/inmirades/).

You are welcome to both the inaguration (Feb 12) and to the performance 100+1 IN-LOOKs (Feb 18, where YOU can also IN-LOOK).

Cares (Faces)

L'habitant de la cadira buida (The inhabitant of the empty chair)

En la Gestalt, es demana al subjecte dialogar amb els personatges dels seus somnis, que es troben sentats en front d’ell, en una cadira buida. D’aquestes converses s’espera que el subjecte conegui l’interlocutor, sigui un unicorn, una formiga o un núvol rosa. L’habitant de la cadira buida, adopti la forma que sigui, és la materialització de l’essència oculta del subjecte i ofereix una oportunitat única, en el joc de la Cadira Buida, per que el jo es retrobi amb si mateix.

In the Gestalt, the subject is asked to talk with the characters of his dreams, which are sit in front of him in an empty chair. These discussions are expected to allow knowing the speaker in front, either a unicorn, an ant or a pink cloud. The inhabitant of the empty chair, whathever is its form, is the realization of the hidden essence of the subject and provides a unique opportunity, through playing the Empty Chair game, that the self is reunited with itself.

Llunes bessones (Twin moons)

Em sento absurdament submergit en una felicitat vibrant i silenciosa, que brolla del més íntim de la meva ànima. Quina classe de pau m’han portat aquestes llunes bessones, en aquests temps tant desesperats? Portat per una dansa immòbil, emigro pels nervis de l'univers cap a paisatges desconeguts, que alimentaran els meus pensaments i accions en els temps que han de venir.

I feel absurdly embedded into a silently bubbling bliss, which emerges from the deeper of my soul.  Which sort of peace these twin moons have brought to me, in these so far desperate times? As engaged in a motionless dance, I am migrating though the nerves of the universe to unknown landscapes, those that will feed my thoughts and acts in the forthcoming ages.