INMIRADES
El retrat fotogràfic
neix d'un acte d'intimitat pactada entre
fotògraf i model, basat en un procés tens de comunicació verbal i no verbal
(tensegritat). La mirada del model és, paradoxalment, el principal vehicle de
comunicació i alhora un instrument de protecció regulable front a la invasió
excessiva del fotògraf, que cerca insistentment una imatge essencial i anímica.
Que passaria si
el fotògraf, encara càmera en mà, demana al model tancar els ulls, i deixar-se
mirar sense mirar (INMIRAR)? Com
s'enfronta el model a la demanda de suspendre la connexió unilateralment,
d'aturar la vigilància. Què es revelarà d'inesperat a l'observador ? Què es
deixarà d'amagar? Quina incertesa, por, valentia, vertigen, impaciència,
frivolitat o angoixa mostrarà la imatge llavors? Serà INMIRAR malgrat tot alliberador?
INMIRADES documenta la suspensió temporal de la comunicació
entre fotògraf i model durant l'acte del retrat. No es tracta de plasmar cap
mirada interior, sinó les empremtes de la pèrdua de contacte consentida, durant
la que el model romà sol i potser desprotegit, per un període de temps de
durada a priori indefinida.
IN-LOOKING
The
photographic portrait emerges from an act of agreed intimacy between
photographer and model, based on a complex and tense process of verbal and
nonverbal communication (tensegrity). The look of the model is, paradoxically,
the main vehicle of communication and also an adjustable means of protection
against any excessive invasion of the photographer who is seeking insistently
essential images of the model’s soul.
What if the
photographer, camera still in hand, requires the model to close the eyes and
let him or her being watched without looking (IN-LOOKING)? How the model is
facing the demand to suspend the connection unilaterally stop the surveillance?
What unexpected issues will be then revealed? What is left to hide? What
uncertainty, fear, courage, dizziness, impatience, giddiness or anxiety will be
then displayed in the image? Would IN-LOOKING bring some freedom, instead?
IN-LOOKING
documents the unbalanced and temporary suspension of communication between
photographer and model during the act of portraiture. This is not to capture a
glance inside, but the traces of the consented loss of contact during which the
model will remain alone and perhaps unprotected for a period of time of
duration indefinite in advance.
 |
Je ferme les yeux et je me détends: ne plus voir le
photographe, c'est me faire croire qu'il ne me regarde pas … (Tanco els ulls i
em relaxo: no veure al fotògraf em fa pensar que no m'està mirant…).
La presència és plena quan s'apaguen els llums, com ara
hem fet tu i jo.
Mørket gør mig nøgen og sårbar (La foscor em fa sentir nua i
vulnerable).
Paz. Regocijo interior.
Je pense donc je suis… jusqu'ici tout va bien (Penso, així
que existeixo…fins aquí tot està bé).
Non penso propio a niente...é il riposo della mente (No penso
de fet en res; és el repòs de la ment).
かすかな不安と期待 (Una mica
de por i de il.lusió).
Ich schaue in mich hinein und
ich sehe: ja, es war gut (Miro a dintre i veig: sí, està tot bé).
Si? no? ara? ja?
|
